Davant l'agreujament accelerat de la crisi
multidimensional que estem vivint, és del tot
comprensible i desitjable que hi hagi un creixent
nombre de persones que vulguin expressar pública i
col·lectivament la seva disconformitat amb el rumb
destructiu que està prenent la societat, així com el
seu rebuig a la farsa política, la
depauperació
econòmica i la injustícia social. Pensem, doncs, que
la participació en manifestacions com les de
“Democràcia Real Ja” és millor que no pas
romandre en l'apatia política i la passivitat davant
la situació actual. Tanmateix,
també pensem que
destinar energies a impulsar aquest tipus de
mobilitzacions és pitjor que destinar-les a
construir un nou tipus de moviment, reflexionat
històricament, articulat estratègicament i
radicalment transformador, que permeti deixar enrere
el sistema oligàrquic i eco-destructiu establert
actualment i la mentalitat heterònoma i
individualista prevalent avui en dia, tot creant una
nova forma d'organització social genuïnament
democràtica i realment ecològica i una mentalitat
autònoma i cooperativa. Com argumentarem a
continuació, la manifestació del 15-M no pot donar
lloc a un moviment d'aquest tipus, ni tan sols pot
constituir una part integral del mateix, ja que ni
els seus objectius ni la seva estratègia apunten a
tal fi.
Més enllà de la fraseologia del manifest que, tot
sigui dit, és força ambigua, vague i ingènua, la
plataforma que impulsa aquesta mobilització ha
formulat una sèrie de propostes concretes que
podríem considerar el nucli “programàtic” subjacent
a la convocatòria. Es tracta d'un conjunt de mesures
(incrementar el control sobre la classe política i
els paradisos fiscals, elevar els impostos a la
banca i a les grans fortunes, augmentar la
contractació de personal sanitari i professorat,
establir la obligació de celebrar referèndums per
les decisions polítiques importants, proporcionar
assistència econòmica als aturats i a totes les
persones de baixos recursos, efectuar un repartiment
del treball basat en la reducció de les jornades de
treball, etc.) que considerem insuficients i/o
utòpiques per les següents raons:
a) Són propostes insuficients pel seu
caràcter reformista,
ja que en cap moment impugnen ni
tracten de substituir les institucions fonamentals
del sistema actual, és a dir, l'Estat “democràtic”
representatiu i l'economia de mercat capitalista,
sinó que es limiten a reivindicar-ne algunes
millores. Tanmateix, la crisi generalitzada i
multidimensional que estem vivint avui en dia no es
deu al mal funcionament d'aquestes institucions,
sinó a la seva pròpia idiosincràsia. Les dinàmiques
inherents a l'economia de mercat i l'Estat
“representatiu” donen lloc a una immensa i creixent
concentració de poder que no pot ser revertida a
través de simples canvis cosmètics. Així, suposant
que una tenaç i àrdua lluita popular aconseguís
implementar algunes de les reformes suggerides,
aquestes no podrien fer altra cosa que imprimir un
ritme lleugerament més lent a l'avenç de la crisi
multidimensional en curs ja que indefectiblement
haurien de ser compatibles amb el funcionament i la
dinàmica del sistema actual, amb la qual cosa,
resultarien bastant irrisòries en comparació al fort
desenvolupament de la crisi multidimensional que
aquest sistema provoca. Per això, pensem que no és
adequat advocar perquè la injustícia social, la
immensa desigualtat econòmica i la usurpació
política siguin envernissades amb una nova capa de
pintura “democràtica” i/o “ètica”, sinó que és de
menester apostar inequívocament per l'abolició del
sistema actual, causa fonamental dels efectes
adversos i els comportaments perversos que sofrim en
l'actualitat, i per fer-ho, cal donar llum a un nou
sistema realment democràtic en tots els àmbits.
b) Són propostes utòpiques no només perquè,
com és habitual en aquest tipus de plantejaments, no
es dóna cap idea clara i realista de com aquestes
mesures s'arribarien a imposar a les elits dominants
que tenen la paella pel mànec, sinó sobretot perquè
passen completament per alt que aquestes mesures
contravenen radicalment la lògica i la dinàmica del
sistema actual. L'energia que alimenta el sistema
actual és el creixement econòmic i la
mercantilització, per la qual cosa, els estats i les
empreses d'arreu del món busquen maximitzar la seva
taxa de creixement del PIB i les seves xifres de
beneficis respectivament. Un Estat o una empresa que
no segueixi aquesta lògica de perseguir el
creixement econòmic a través d'augmentar la seva
competitivitat/eficiència, entrarà ràpidament pel
camí de la crisi i la dissolució. Sabent això, els
governs d'arreu del món s'esmercen a aprovar lleis i
reformes que apunten a incrementar la competitivitat
del país, la qual cosa implica, òbviament, una major
explotació dels seus recursos humans i naturals, i
per tant, una major precarietat laboral, inseguretat
social, malestar psicològic i destrucció
medioambiental. Avui en dia, a més, tant els estats
com les empreses d'arreu del món estan trobant
creixents dificultats per continuar incrementant el
seu PIB i les seves xifres de beneficis i, per això,
estan intentant mantenir la competitivitat a tota
costa, és a dir, retallant, empobrint i destrossant
acceleradament les condicions de vida de la immensa
majoria de la població. No podem tapar-nos els ulls
davant d'aquesta característica medul·lar de la
nostra època: existeix un conflicte cada vegada més
irreconciliable entre les necessitats de les
persones i del planeta, per un costat, i les
necessitats del sistema econòmic vigent, per
l'altre. Aquest conflicte només pot resoldre's amb
un vencedor. O bé guanyen les necessitats humanes i
naturals, donant lloc a un sistema orientat a la
satisfacció democràtica d'aquestes, o bé guanyen les
necessitats del sistema estatal i capitalista
actualment establert, és a dir, les seves dinàmiques
basades en la insensata persecució del creixement
econòmic il·limitat i l'augment constant de la
concentració de poder. Qualsevol proposta que passi
per alt aquest conflicte indefugible i fonamental
resulta utòpica i enganyabadocs.
D'altra banda, pel que es desprèn dels seus
comunicats, la plataforma convocant d'aquesta
mobilització es fa còmplice de la tergiversació i
desvirtuació del terme democràcia quan suggereix que
el que fa que la societat actual no sigui
democràtica és solament la corrupció i el poder
incontrolat que tenen les corporacions financeres i
empresarials transnacionals. Tanmateix, no és només
això el que fa que vivim en una societat
oligàrquica, sinó que també hi juga un paper
important la pròpia existència de l'Estat, això és,
un aparell burocràtic centralitzat i separat de la
ciutadania i en posició de domini respecte aquesta.
L'Estat s'autodenomina “democràtic” per intentar
legitimar-se, no pas, òbviament, perquè sigui una
institució que realment confereixi un poder real a
les persones per decidir sobre els afers de l'esfera
pública. Resulta completament equivocat, així doncs,
atribuir l'absència de democràcia solament a la
corrupció política i la dominació dels poders
econòmics sobre els poders “públics”: la pròpia
essència de l'Estat “democràtic” representatiu és
profundament oligàrquica. Per reivindicar
veritablement una democràcia real cal lluitar per
l'abolició d'aquesta institució i la seva
substitució per un nou sistema de comunitats
dirigides democràticament a través d'assemblees
populars, confederades mitjançant delegats
responsables i revocables.
En conclusió, considerem que el caràcter insuficient
i utòpic de les propostes de la plataforma que
convoca a la manifestació de “Democràcia Real Ja”,
així com la seva implícita connivència amb la
desvirtuació del significat del terme “democràcia”,
fa que aquesta convocatòria sigui, en el millor dels
casos, un espai-temps que, com tants d'altres,
serveix per fer visible i expressar el rebuig de
moltes persones envers la crisi generalitzada del
món contemporani i, en el pitjor dels casos, un
enganyabadocs que canalitzi la voluntat
transformadora d'algunes persones cap a uns
objectius casi sempre il·lusoris i sempre
insuficients.
GADI Catalunya
Maig del 2011